Bateig de Mar

Bateig de Mar

Aquesta es una de las nostres ultimes sortides. El dia no ens va acompanayar molt ja que estava ennuvolat i feia poc aire, tot i aixi ens ho vam passar molt i molt be. Cap de nosaltres haviem tingut una experiencia semblat, aixi que va la vam aprofitar al màxim. Hem de donar les gràcies a la nostra tutora Begonya, que ens va informar sobre aquesta activitat i va parlar amb el encarregat perquè ens sortís molt bé de preu.
Malgrat siguin les nostres últimes sortides junts, intentarem aprofitar al màxim el temps que ens queda fins la festa final.

Desconnexió

Desconnexió 

Fa temps que voliem anar al cinema però estàvem esperant a que estrenessin una pelicula que ens agradés a tots dos.  Vam mirar la cartellera i vam veure que feien la pelicula de ''Objetivo: Londres'' que es d'acció i es un génere que ens agrada molt tant en Henry com a mi. Com era d'esperar, la sala estava totalment buida i només vam compartir sala amb una parella, aixó va fer que ens sentíssim com a casa i vam seure on es veia millor la pantalla.

Va ser molt agradable aquesta sortida ja que entre els dos vam decidir que demanar per menjar durant la peli (crispetes, begudes, llaminadures,... ) vam reiure molt ja que tot i que la peli era d'acció, tenía punts d'humor. Ja que falta poc per acabar el projecte, vam decidir fer coses una mica diferent de la resta fins ara. Ara ens queda aprofitar al maxim els últims dies i fer d'aquesta experiencia una experiencia inoblidable.

Museu de la Pesca

Per donar-li la benvinguda a la primavera vam pensar en anar al museu de la pesca a Palamós. Ens ho vam passar molt bé ja que vam veure de principi a fi, l'historia de la pesca a Palamós, de com les noves tecnologies han influït en l'evolució de la pesca, per facilitar-li el treball als pescadors. 

Castell Gòtic de Catalunya

Amb l’objectiu de conèixer llocs nous, vam optar per anar a el castell de Sant Feliu de Buixalleu. La veritat el vam organitzar molt be, el dia abans vam parlar per poder organitzar tot el tema dels bocates i aperitius que portaríem per menjar una vegada arribessin a dalt del tot.  Al dia següent vam quedar molt aviat, per allà a les 9 per poder aprofitar el matí. De camí al Castell ens vam perdre una mica, però res important, ens vam desviar i vam tardar uns 10 minuts mes en arribar. Al deixar el cotxe, vam començar la pujada cap el Castell. Vam estar parlar una mica de com anava tot, l’institut, la universitat, la família, i la veritat que se’ns va ser molt amè ja que ens vam riure molt i va ser una mica una competició i la veritat que sembla ser que en Henry està en molt mes en forma que jo. Una vegada a dalt, vam pagar l’entrada al Castell i vam començar el recorregut pel nostre compte, en les imatges ja podeu veure mes o menys les vistes que hi havien, la veritat es que es un altre forma de veure la naturalesa, a la vegada que vam llegir moltes curiositats en vers a l’historia del Castell i dels pobles del voltant. Ens va agradar moltíssim a tots. Va ser una experiència molt agradable i ja ens em plantejat anar a llocs com aquest, ja que te’n enteres de coses relacionades amb l’historia de llocs i estructures que mai t’haguessis imaginat i el fet de trobar-te en el mateix lloc que altre gent de fa moltíssim anys, fa que viatgis i et posis en aquella mateixa situació.  

Regal sorpresa

Des de el primer contacte que vam tener en Henry i jo, l'esport sempre ha sigut uns dels temes principals de conversa. Ja que el día del seu cumple no vaig trobar res per ell que li puguessi fer ilusió i que el puguessi aprofitar, doncs vaig pensar que unes botes de futbol eren una cosa que li agradarien molt i que podria utilitzar molt temps.  L'altre día quan vam quedar per donar una volta per platja d'aro, vam veure aquestes botes que estaven molt be de preu i doncs vaig aprofitar per fer-li aquest detall. Es va quedar molt sorprès i m'ho va agrair moltisim ja que en ocasions anteriors em comentava que les botes que tenia li quedaven una mica justes. Tot seguit vam anar a brenar al Viena ja que ell em va comentar que mai havia anat. Li va agradar molt el brenar i deia que era una de les millors hamburgueses que havia probat mai. Com ja era una mica tard, vam anar un moment a casa meva per presentar a en Henry a la meva mare, i ella ens va convidar a sopar però en Henry no podía ja que la seva mare ho estava esperant. De camí a Sant Feliu, en Henry no va poder treure la sonrisa de la seva cara ja que estava molt content, no només pel regal sorpresa, si no també perque em va dir que es va sentir com a casa seva quan va entrar a la meva. 

KOMBAT D'ARO

KOMBAT D'ARO

Aquest va ser un dia amb diferentes sensacions ja ni en Henry ni jo habiem presenciat combat de lluita lliure en viu. A mes d'aquest tipus d'esport, també es van fer combats  de kick boxing, muay thai i boxeo, els participants tenien edats compreses entre els 8 fins els 25 any mes o menys.

Com el gimnàs organitzador d'aquesta exhibició d'arts marcials, va ser el meu, vaig ajudar en algunes cosetes a l'hora de cridar als lluitadors perquè es preparessin per al combat.  En Henry em va demanar el dia anterior si podria ajudar en algo en la exhibició. Jo vaig accedir i em va ajudar al cridar als participants.

Una vegada finalitzada la exhibició, allà a les 9 del vespre, l'entrenador ens va convidar a unes patates amb refresc com a mostra d'agraiment per ajudar-li. Crec que en Henry se sent cada vegada molt mes integrat i estic despertant aquesta part seva que a lo millor no mostra del tot amb la resta de persones. M'omple molt veure que estic estimulant una part nova del meu mentorat ja que el fet d'obrir-se  als altres, sent de fora, resulta una mica dificil. Jo com soc estranger, puc entendre el punt de vista de en Henry. Crec que això es algo que ens apropa ja que intento fer-li saber que tots els de fora, passem por aquesta etapa i que mica en mica ens es mes facil adaptar-nos a la nova vida.

Fent Camí en el Món del Kick Boxing

FENT CAMÍ EN EL MÓN DEL KICK BOXING

La primera vegada que vaig portar a en Henry va ser amb l'objectiu de que conegués un esport diferent al que normalment ell fa i que a més a més s'assembla en part al que ell ja havia fet de petit. Taekwondo.

Em va sorprendre el gran interès que em va demostrar cap aquest tipus d'esport. Els altres nois de la seva edat que també practiquen aquest esport el van acollir amb molt d'entusiasme i això va ajudar a que en Henry es sentís en família.

Aquestes fotos van ser de la nit anterior a un exhibició de arts marcials a Castell d'Aro i aprofitant que vam ajudar al meu entrenador a la preparació de les instal·lacions i l'escenari, vam entrenar una mica al ring, ja que Henry mai s'havia pujat a cap.

Poc a poc vaig veient que l'esport es un es com una mena de pont entre en Henry i jo,  que mica en mica ens torna mes propers i ens fa estar mes units.